Naixem, vivim i morim, i el que passa mentrestant, moltes vegades, queda en l’oblit.

Una vida són molts cafès reflexiona, amb clau de comèdia, sobre com n’és d’efímer la vida i com de fàcil és oblidar-nos de viure-la mentre l’estem vivint.

Posant al centre el tancament d’un antic cafè teatre, l’espectacle busca donar importància tant als bons com als no tan bons moments de la vida: situacions divertides i incòmodes, sensacions de plenitud i de frustració… en definitiva, totes aquelles històries que tothom podria explicar.

Aquesta obra es presenta com un mosaic d’escenes breus, fresques, còmiques, a vegades tendres i a vegades punyents. Com la vida mateixa.

El fet que, en el nostre poble, s’hagin tancat teatres i estiguem destinats a fer teatre en sales polivalents, impregna l’emoció dels personatges, que es veuen obligats a abandonar el seu temple artístic.

Tanmateix, no ens volem deixar endur per aquesta sensació. Ans al contrari, volem estar borratxos de vida i endinsar el públic en un remolí de riures i d’emocions. Perquè el teatre no és un lloc: són les persones que el conformen i la connexió que es crea amb el públic.

Quan actuem, creiem que el temps ha de parar. Cal abocar-nos a una atemporalitat, entrar en un lloc on tot és possible, i viure el moment sense pensar en el final, en el demà, en el tancament.

Així doncs, us donem la benvinguda al darrer dia d’aquest cafè teatre: apagueu els vostres mons, que nosaltres encendrem els somnis.

Companyia Tres Panys

SINOPSI

Som a un cafè teatre, vell, polsós, no se sap en quina època va haver-hi grans deïtats fent-lo gloriós. Ara és un espai de trobada, un refugi per aquells que volen acaronar l’ànima amb l’art, tot parlant de la vida. Només hi ronden un grup de semiartistes poc consolidats, bohemis de vocació i farandulers d’ofici. Què hi fan ben bé encara no ho sap ningú, matar el temps, o potser resistir-lo. Són moments incerts de contemporaneïtat, amb reminiscències d’antics anys 20 potser. Els llaços amb el passat encara no s’han desfet del tot. Avui han decidit obrir les portes al poble per recordar vells temps, entre llàgrimes i mitges rialles. Volen parlar d’ells, sí, però sobretot de nosaltres. D’on venim? Qui som? Què hi fem en aquest món?

Espectacle de varietats en clau de comèdia que ressegueix la vida d’un ésser humà. A través de diferents escenes inconnexes podrem assistir a un camí vital, des del naixement fins a la mort.

FITXA ARTÍSTICA

DRAMATÚRGIA: la companyia

DIRECCIÓ: Pau Arissa

INTÈRPRETS: Maria Bosch, Toni X. Díaz, Montse Miquel, Laia Musarra, Júlia Palau i Oriol Torres

INTERPRETACIÓ I TÈCNICA VOCAL: Núria Dardinyà

VESTUARI, ESCENOGRAFIA I UTILLATGE: la companyia

LLUMS: Pau Arissa

SO: Toni X. Díaz i Pau Arissa

DURADA: 120 minuts, sense pausa

GÈNERE: comèdia

NECESSITATS TÈCNIQUES
  • Espai escènic a la italiana
  • Escenari mínim de 6 m d’ample x 5 m de profunditat x 3 m d’alçada.
  • Escala central per baixar a platea
  • Sala a les fosques
  • Presa de corrent de 220 v
  • Cadires (i taules) segons l’aforament